Aixo no és assessorament d'inversió. La informació proporcionada és només per a finalitats educatives i informatives i no constitueix una recomanació per comprar o vendre cap producte financer.
Gestionar els riscos dels productes amb palanquejament és una de les habilitats més importants que pot desenvolupar un trader d’accions. El palanquejament que produeix un guany del 5% en una posició 5:1 també pot produir una pèrdua del 5%, i la pèrdua pot ser més gran que el guany a causa del spread, la comissió i el càrrec de finançament. El trader que gestiona el risc amb cura pot sobreviure a les pèrdues, i el trader que sobreviu pot romandre al mercat el temps suficient per capturar els guanys.
Les principals tècniques de gestió del risc
La primera tècnica és la mida de la posició. El trader ha de dimensionar la posició com un percentatge fix del compte, normalment de l’1% al 2% del compte per operació. La mida de la posició es calcula com l’import en dòlars que el trader està disposat a perdre, dividit per la distància fins al stop-loss. El trader que arrisca l’1% d’un compte de 10.000 € en una operació amb un stop-loss del 2% té una mida de posició de 5.000 €.
La segona tècnica és el stop-loss. El stop-loss és una ordre que tanca la posició a un preu predeterminat, i el stop-loss limita la pèrdua. El stop-loss s’ha de col·locar en un nivell que s’ajusti a la tolerància al risc del trader, i el stop-loss no s’ha de moure en contra del trader. El stop-loss és l’eina principal del trader per gestionar el risc d’una posició amb palanquejament.
La tercera tècnica és el take-profit. El take-profit és una ordre que tanca la posició en un objectiu de benefici predeterminat, i el take-profit fixa el guany. El take-profit és útil per als traders que volen assegurar un objectiu de benefici, i el take-profit és útil per als traders que volen evitar tornar a cedir els guanys.
La quarta tècnica és la diversificació. El trader ha d’escampar el risc entre diverses posicions, diversos sectors i diverses classes d’actius. La diversificació redueix l’impacte d’una sola pèrdua sobre el conjunt del portafoli, i la diversificació és una eina clau per gestionar el risc d’un portafoli amb palanquejament.
Cobertura de la posicio apalancada
La primera tecnica de cobertura es el stop-loss. El stop-loss es una cobertura simple, i el stop-loss es la tecnica de cobertura mes comuna. El stop-loss limita la perdua a un nivell predeterminat, i el stop-loss es facil d'implementar en la majoria de plataformes.
La segona tecnica de cobertura es l'opcio. El trader que manté una posicio llarga en accions pot comprar una opcio de venda (put) sobre la mateixa accio, i l'opcio de venda dona al trader el dret de vendre a un preu d'exercici. L'opcio de venda actua com una asseguranca, i l'opcio de venda limita la perdua de la posicio en accions. El cost de l'opcio de venda es el premium, i el premium es la perdua maxima de la cobertura.
La tercera tecnica de cobertura es l'ETF invers. El trader que manté una posicio llarga en un ETF de sector pot comprar un ETF invers sobre el mateix sector, i l'ETF invers puja quan cau el sector. L'ETF invers es una cobertura simple, i l'ETF invers es util per a la cobertura a curt termini. L'ETF invers no es una retencio a llarg termini, perque l'ETF invers pateix una degradacio diaria.
Errors comuns a evitar
El primer error és fer un excés de palanquejament. El trader que utilitza un palanquejament de 20:1 en una acció volàtil pot perdre tot el dipòsit en una sola operació. El palanquejament s’ha d’ajustar a la volatilitat de l’actiu subjacent, i el palanquejament s’ha d’ajustar a la tolerància al risc del trader.
El segon error és moure el stop-loss. El trader que mou el stop-loss en contra de la operació està donant a la posició més marge per perdre, i el trader està augmentant el risc. El stop-loss s’ha de col·locar en un nivell amb el qual el trader se senti còmode, i no s’ha de moure el stop-loss tret que el trader tingui un motiu nou.
El tercer error és ignorar el càrrec de finançament. La posició amb palanquejament paga un càrrec de finançament durant la nit, i el càrrec de finançament s’afegeix al cost de l’operació. El trader que manté una posició amb palanquejament durant setmanes o mesos paga un càrrec de finançament important, i el càrrec de finançament pot esborrar els beneficis.
El quart error és fer un excés d’operacions. El trader que fa moltes operacions amb palanquejament per dia està exposat a costos de transacció més alts. El trader ha de ser selectiu amb les operacions.
Construir un pla de gestio del risc
El primer pas es definir el risc per operacio. El trader hauria de triar un percentatge fix del compte, normalment de l'1% al 2%, i el trader hauria de mantenir aquest percentatge en cada operacio. El percentatge es la maxima perdua que el trader esta disposat a assumir en una sola operacio.
El segon pas es definir el maxim drawdown. El trader hauria de triar un maxim drawdown, normalment del 10% al 20% del compte, i el trader hauria d'aturar la negociacio quan s'assoleixi el drawdown. El limit del drawdown protegeix el trader d'una ratxa de perdues que va erosionant el compte.
El tercer pas es definir el nombre maxim de posicions obertes. El trader hauria de triar un nombre maxim de posicions, normalment de 5 a 10, i el trader no hauria de superar el maxim. El limit de posicions evita que el trader faci un palanquejament excessiu del compte.
El quart pas es revisar el pla regularment. El trader hauria de revisar les operacions, el drawdown i el percentatge de guanys de manera setmanal, i el trader hauria d'ajustar el pla si cal. La revisio es una part clau del proces de gestio del risc, i la revisio ajuda el trader a mantenir la disciplina.
Preguntes habituals sobre la gestió del risc
Quina és la millor tècnica de gestió del risc? La mida de la posició combinada amb un stop-loss és la tècnica més efectiva. Les dues tècniques són fàcils d’implementar i cobreixen la majoria dels escenaris de trading.
Puc gestionar el risc sense un stop-loss? Sí, mitjançant opcions o mitjançant una cobertura amb un ETF invers, però les alternatives són més complexes i més cares que un simple stop-loss. El trader que no vulgui utilitzar un stop-loss hauria de considerar les alternatives amb cura.
Amb quina freqüència he de revisar el pla de gestió del risc? El trader hauria de revisar el pla setmanalment, i hauria de revisar-lo amb més freqüència durant períodes de gran volatilitat. La revisió hauria d’incloure les operacions, el drawdown, el percentatge de guanys i els càrrecs de finançament.
Recursos relacionats
Per on començar
Si estàs gestionant el risc dels productes apalancats, el primer pas més útil és definir el risc per operació, el màxim descens (drawdown) i el nombre màxim de posicions obertes. La nostra comparativa de brokers inclou els brokers que ofereixen trading apalancat i les eines de gestió del risc, que juntes et diuen què ofereix el broker abans de fer la primera operació apalancada.