Aixo no és assessorament d'inversió. La informació proporcionada és només per a finalitats educatives i informatives i no constitueix una recomanació per comprar o vendre cap producte financer.
L’apalancament, utilitzat amb cura, pot ser una eina útil per gestionar passius en una cartera d’accions. L’inversor demana prestat contra la cartera per finançar un passiu, i l’inversor manté la cartera invertida. El desavantatge és el cost del préstec, el risc d’una crida de marge i el potencial que l’apalancament amplifiqui una caiguda del mercat. L’inversor hauria d’entendre la mecànica i els riscos abans d’utilitzar l’apalancament per gestionar passius.
Què vol dir “gestionar els passius amb palanquejament”
L’expressió cobreix diversos escenaris. El primer escenari és l’ús d’un préstec amb marge per finançar una compra gran, com ara una entrada d’un habitatge, mentre es manté la cartera d’accions invertida. El segon escenari és l’ús d’una posició amb palanquejament per cobrir un passiu existent, com ara una posició curta sobre una acció que l’inversor ja té. El tercer escenari és l’ús d’opcions per generar ingressos a partir d’una posició llarga en accions, i aquests ingressos s’utilitzen per pagar un passiu.
Cada escenari té un perfil de risc diferent, i cada escenari requereix un nivell diferent de sofisticació. L’inversor ha de fer coincidir l’escenari amb la seva experiència, i l’inversor no hauria d’utilitzar palanquejament per a un escenari que no entengui.
Els principals avantatges
El primer avantatge és el cost d'oportunitat. L'inversor que ven la cartera d'accions per finançar una obligació renuncia als rendiments futurs de la cartera. L'inversor que utilitza palanquejament manté la cartera invertida, i l'inversor captura els rendiments futurs. L'intercanvi juga a favor de l'inversor quan els rendiments de la cartera són superiors al cost del préstec.
El segon avantatge és l'eficiència fiscal. En algunes jurisdiccions, els interessos d'un préstec amb marge són deduïbles d'impostos, i els interessos no es graven fins que es ven la posició. L'inversor hauria de comprovar les normes fiscals locals i consultar un assessor fiscal abans d'utilitzar palanquejament per obtenir eficiència fiscal.
El tercer avantatge és la flexibilitat. El préstec amb marge es pot disposar quan calgui, i el préstec es pot retornar en qualsevol moment. L'inversor té control total sobre la mida del préstec i el calendari de devolució. La flexibilitat és útil per a inversors que tenen obligacions irregulars, com ara una reforma o una factura d'impostos.
Els principals inconvenients
El primer inconvenient és la crida de marge. El Broker pot exigir fons addicionals si el valor de la cartera cau per sota del marge de manteniment. L’inversor que no disposa dels fons addicionals té la cartera liquidada en el pitjor moment possible, i l’inversor assumeix la pèrdua. La crida de marge és el principal risc d’utilitzar palanquejament, i l’inversor hauria de mantenir un coixí de caixa per evitar la crida.
El segon inconvenient és el cost dels interessos. El préstec de marge cobra un tipus d’interès, i els interessos es paguen independentment del rendiment de la cartera. L’inversor que utilitza palanquejament paga els interessos fins i tot quan la cartera està a la baixa, i els interessos s’afegeixen a la pèrdua. El cost dels interessos s’hauria de comparar amb el rendiment esperat de la cartera, i no s’hauria d’utilitzar el palanquejament si el rendiment esperat és inferior al cost dels interessos.
El tercer inconvenient és l’amplificació de la pèrdua. El palanquejament que produeix un guany del 5 per cent en una posició de 5:1 pot produir una pèrdua del 5 per cent, i la pèrdua pot ser més gran que el guany a causa del spread, la comissió i el càrrec de finançament. L’inversor que utilitza palanquejament pot perdre més que el dipòsit inicial.
El quart inconvenient és la pressió psicològica. La posició apalancada pot ser estressant, i l’inversor pot sentir-se temptat de vendre en el moment equivocat. L’inversor que no pugui gestionar la pressió no hauria d’utilitzar palanquejament, i hauria de considerar una posició més petita o una estratègia diferent.
Quan el palanquejament té sentit
El palanquejament té sentit quan el cost del préstec és inferior al rendiment esperat de la cartera, quan l'inversor disposa d'un coixí de liquiditat per cobrir una crida de marge i quan l'inversor té un horitzó temporal llarg.
El palanquejament no té sentit quan el cost del préstec és superior al rendiment esperat de la cartera, quan l'inversor no té un coixí de liquiditat o quan l'inversor té un horitzó temporal curt. El palanquejament tampoc té sentit per als inversors que estan a prop de la jubilació, i el palanquejament no té sentit per als inversors que no es poden permetre perdre la cartera.
Regles de gestio del risc
La primera regla es dimensionar el prestec d'acord amb el flux d'efectiu. L'inversor ha de triar una mida de prestec que pugui atendre amb el flux d'efectiu del portafoli o amb el salari. El prestec no s'ha de dimensionar fins al maxim que permet el Broker, i el prestec s'ha de dimensionar a un nivell que l'inversor pugui atendre fins i tot en una davallada.
La segona regla es mantenir un coixi de liquiditat. L'inversor ha de mantenir entre 6 i 12 mesos de pagaments del prestec en efectiu, i l'efectiu ha d'estar en un compte separat. El coixi protegeix l'inversor d'una margin call durant una caiguda temporal del mercat, i el coixi dona temps a l'inversor per reposar el compte.
La tercera regla es supervisar el nivell de marge. L'inversor ha de revisar el nivell de marge regularment, i l'inversor ha de configurar una alerta al 30 per cent per sobre del marge de manteniment. L'alerta dona temps a l'inversor per actuar abans que el Broker enviï una margin call.
Preguntes habituals sobre el palanquejament i els deutes
Puc deduir els interessos d’un préstec amb marge? En algunes jurisdiccions, sí. L’inversor hauria de comprovar les normes fiscals locals i consultar un assessor fiscal abans d’utilitzar palanquejament per a l’eficiència fiscal.
Quin és el tipus d’interès típic d’un préstec amb marge? El tipus d’interès depèn del Broker i de la jurisdicció. Normalment és d’entre un 1% i un 3% per sobre del tipus del banc central, i el tipus pot ser més alt per a comptes petits. L’inversor hauria de comparar el tipus entre diferents Brokers.
Puc perdre la casa si falla la crida de marge? El préstec amb marge és un préstec amb recurs, i el Broker pot perseguir l’inversor per la diferència si el préstec supera el valor de la cartera. L’inversor no hauria d’utilitzar palanquejament per a un deute que l’inversor no pugui atendre, i l’inversor hauria de mantenir un coixí de liquiditat.
Recursos relacionats
- Millors brokers d'accions
- Ressenyes de Broker
- Comissions de brokerage → Comparativa de tipus de marge
On començar
Si estàs avaluant l’ús de l’apalancament per gestionar passius, el pas inicial més útil és calcular el cost del préstec i la rendibilitat esperada de la cartera, i comparar-les. La nostra comparativa de Broker llista els brokers que ofereixen préstecs amb marge i els tipus d’interès, que junts et diuen què ofereix el broker abans que facis el primer préstec amb marge.