Aixo no és assessorament d'inversió. La informació proporcionada és només per a finalitats educatives i informatives i no constitueix una recomanació per comprar o vendre cap producte financer.
Els productes amb palanquejament no són adequats per a tots els inversors, i l’adequació depèn de l’experiència de l’inversor, de la seva tolerància al risc i de la seva situació financera. El palanquejament que genera un guany del 5% en una posició de 5:1 pot generar una pèrdua del 5%, i la pèrdua pot ser més gran que el guany a causa del spread, la comissió i el càrrec de finançament. L’inversor hauria d’entendre els criteris d’adequació abans d’obrir una posició amb palanquejament, i l’inversor hauria de considerar les alternatives si no es compleixen aquests criteris.
Qui hauria de considerar els productes amb palanquejament
El primer grup són els traders experimentats. El trader que ha realitzat centenars d’operacions, que entén la mecànica del palanquejament i que té un historial consistent pot considerar els productes amb palanquejament. L’experiència és necessària perquè els productes amb palanquejament requereixen decisions ràpides, i perquè els productes amb palanquejament exigeixen una comprensió sòlida del marge i de la gestió del risc.
El segon grup són els inversors amb una tolerància elevada al risc. L’inversor que pot suportar una pèrdua del 20 per cent en una sola posició sense entrar en pànic, i l’inversor que té un horitzó temporal llarg, pot considerar els productes amb palanquejament. La tolerància elevada al risc és necessària perquè els productes amb palanquejament poden generar pèrdues importants, i perquè els productes amb palanquejament poden generar pèrdues importants en un període curt.
El tercer grup són els inversors amb una cartera diversificada. L’inversor que té una cartera diversificada, i l’inversor que pot permetre’s perdre la posició amb palanquejament sense afectar els objectius financers, pot considerar els productes amb palanquejament. La diversificació és necessària perquè els productes amb palanquejament afegeixen risc a la cartera, i perquè els productes amb palanquejament no haurien de ser una part gran de la cartera.
Qui hauria d'evitar els productes apalancats
El primer grup són els principiants. El principiant que encara està aprenent els fonaments del trading i el principiant que encara no ha desenvolupat un historial consistent hauria d'evitar els productes apalancats. El principiant hauria de començar amb productes no apalancats, i el principiant pot passar als productes apalancats quan tingui experiència.
El segon grup són els inversors amb baixa tolerancia al risc. L'inversor que no pot suportar una pèrdua del 10 per cent i l'inversor que necessita els diners per a un objectiu concret a curt termini hauria d'evitar els productes apalancats. La baixa tolerancia al risc és incompatible amb els productes apalancats, i la baixa tolerancia al risc pot portar a vendre amb pànic en el moment equivocat.
El tercer grup són els inversors amb un portafoli concentrat. L'inversor que té una gran part del patrimoni en una sola acció o sector, i l'inversor que no es pot permetre perdre la posició apalancada, hauria d'evitar els productes apalancats. La concentració afegeix risc, i la concentració combinada amb l'apalancament pot ser catastròfica.
El quart grup són els inversors a prop de la jubilació. Els productes apalancats són massa arriscats per a un portafoli que necessita generar ingressos.
L'avaluacio de l'adequacio
El primer criteri es l'experiencia. L'inversor ha de tenir com a minim d'un a dos anys d'experiencia en negociacio, i l'inversor ha de tenir un historial consistent. L'experiencia es un requisit previ, i l'experiencia es la base de la gestio del risc.
El segon criteri es la tolerancia al risc. L'inversor ha de poder suportar una perdua del 20% al 30% en una sola posicio, i l'inversor no hauria de entrar en panic durant una davallada. La tolerancia al risc es una caracteristica personal, i la tolerancia al risc es pot avaluar mitjancant un qiiestionari.
El tercer criteri es la situacio financera. L'inversor ha de tenir una cartera diversificada, i l'inversor ha de disposar d'un coixí de liquiditat per cobrir les crides de marge. La situacio financera es la base de la gestio del risc, i la situacio financera ha de ser estable abans que l'inversor consideri productes apalancats.
El quart criteri es l'horitzó temporal. L'inversor ha de tenir un horitzó temporal llarg, i l'inversor no hauria de necessitar els diners per a un objectiu concret a curt termini. L'horitzó temporal permet a l'inversor superar les davallades, i l'horitzó temporal redueix la pressio de vendre en el moment equivocat.
Els principals riscos per a inversors no adequats
El primer risc és l’amplificació de la pèrdua. L’inversor que no entén el palanquejament pot perdre més que el dipòsit inicial, i l’inversor pot perdre tot el dipòsit en una sola operació. L’amplificació de la pèrdua és el principal risc dels productes apalancats, i l’amplificació de la pèrdua s’incrementa pel diferencial, la comissió i el càrrec de finançament.
El segon risc és la crida de marge. L’inversor que no disposa d’un coixí de caixa pot veure’s obligat a liquidar la posició en el pitjor moment possible. La crida de marge pot produir-se en qualsevol moment.
El tercer risc és la pressió psicològica. L’inversor que no pot gestionar la pressió pot prendre decisions emocionals, i l’inversor pot vendre en el moment equivocat.
Les alternatives per a inversors prudents
La primera alternativa és la compra d’accions sense palanquejament. L’inversor que vol participar en el mercat de valors pot comprar les accions directament, i l’inversor pot construir una cartera diversificada amb el temps. La compra sense palanquejament és la manera més segura d’invertir, i la compra sense palanquejament és adequada per a tots els inversors.
La segona alternativa és l’ETF. L’inversor que vol diversificació pot comprar un ETF, i l’ETF pot ser un ETF de mercat ampli o un ETF de sector. L’ETF és una manera de invertir de baix cost, i l’ETF és adequat per a inversors amb un compte petit.
La tercera alternativa és el fons d’inversió. L’inversor que vol una gestió professional pot invertir en un fons d’inversió. El fons d’inversió és adequat per a inversors que volen una aproximació sense implicació directa.
Preguntes habituals sobre la idoneïtat dels productes amb palanquejament
Quina és l’experiència mínima per als productes amb palanquejament? L’experiència mínima és d’un a dos anys de negociació consistent, i l’experiència mínima inclou un historial d’operacions rendibles. El principiant no hauria d’utilitzar productes amb palanquejament.
Puc utilitzar productes amb palanquejament amb un compte petit? Sí, però el compte petit és més vulnerable a una crida de marge, i el compte petit es pot esborrar amb una sola operació. El trader amb un compte petit hauria d’utilitzar un palanquejament més baix i hauria de mantenir un coixí de caixa.
Quin és el palanquejament màxim per a clients minoristes? A la Unió Europea, el palanquejament màxim per a clients minoristes és d’1:30 en les principals parelles de divises i d’1:5 en accions. El palanquejament màxim el fixa el regulador, i el palanquejament màxim està dissenyat per protegir el trader minorista.
Recursos relacionats
- Millors brokers de borsa
- Ressenyes de Broker
- Comissions de brokerage → Comparativa de tipus de marge
On començar
Si estàs avaluant productes amb palanquejament, el pas més útil és començar per valorar l’experiència, la tolerancia al risc, la situació financera i l’horitzó temporal. La nostra comparativa de brokers inclou els brokers que ofereixen productes amb palanquejament i el palanquejament disponible, cosa que, juntament, et diu què ofereix el broker abans de fer la primera operació amb palanquejament.